En COMPROMÍS ens hem proposat fer propostes. Volem millorar els barris de València i volem ajudar l’Ajuntament a fer-ho. Com? Des del col·lectiu d’Abastos de COMPROMÍS suggerirem allò que es podria millorar en els barris dels dos districtes que formen la Junta Municipal d’Abastos: districtes d’Olivereta i Extramurs. La nostra intenció és contribuir a la qualitat de vida i el benestar dels ciutadans. Farem propostes en positiu, però també serà necessari denunciar les mancances que hi trobem. No cal dir que l’Ajuntament del PP s’ha ocupat ben poc dels barris. Una mostra és el Barri de la Llum, el meu barri, on he nascut, he viscut i visc.

El Barri de la Llum es troba en el límit occidental de la ciutat de València, separat del casc urbà de Xirivella pel llit nou del Túria i la V-30, i de Mislata per l’Avinguda del Cid. El seu origen és el propi d’un barri d’al·luvió (en el sentit més entranyable de la paraula). Terra de promissió per a persones que, entre principis dels sixanta i finals dels setanta, bandonaven el camp i arribaven a la ciutat per ocupar llocs de treball en el sector terciari. El primer nucli de població foren, majoritàriament, famílies de classe mitjana-baixa que tenien les seues arrels en zones rurals del País Valencià i de Castella – la Manxa. Des dels anys noranta, la població del barri s’amplia amb famílies procedents d’altres zones de la ciutat, que ocupen noves vivendes de classe mitjana, i també amb algunes persones migrants (sobretot d’Amèrica Llatina i de manera minoritària en el barri) que s’ubiquen en vivendes del nucli original.

Podem dir que l’extracció social del Barri de la Llum oscil·la actualment entre mitjana i mitjana-baixa. Una característica molt peculiar del Barri de la Llum és que la mitat del barri pertany al municipi de Xirivella i l’altra mitat al de València. Divisió inapreciable físicament per a veïns i visitants, ja que es pot canviar de municipi en només passar a la vorera d’enfront. En la part de Xirivella es troba el Centro Comercial Gran Turia i el grup de vivendes conegut com a Alqueria Nova. I és curiós que per a la majoria de veïns de la part de Xirivella el seu sentiment de pertinenç a municipal siga el de València (només cal vore la separació física del casc urbà de Xirivella, amb dos calçades d’autovia i el nou llit del Túria pel mig, i l’absència de separació física amb València), encara que saben que a tots els efectes legals pertanyen a Xirivella. En tot cas, el que mencionarem en este article serà referit a la part de València.

Sabem que les necessitats col·lectives d’un barri no acaben en les qüestions merament de manteniment urbanístic. Però eixes qüestions destaquen només amb passejar pel barri, a simple vista, com es pot comprovar en les fotos. Deixadesa urbanística del Govern Municipal del PP, desinterés per les necessitats comunitàries, on podria haver un recurs per millorar la vida en el veïnat.

Per exemple, en el Carrer d’Alessandro Volta, un espai dedicat a reunió i esplai dels jóvens el trobem en depriment estat de ruïna. Una mostra ben clara d’eixe desinterés per la vida en els barris. No cal afegir-ne res més.

O este altre cas, en la Plaça de Miquel Adlert: rodejat de vivendes, un solar tan gran com un camp de futbol, ple de brutícia, matolls, deixalles, forats,… Un espai que podria ser idoni per ubicar una magnífica zona recreativa per a xiquets i famílies (zona que, per cert, falta en el barri) i que aprofitaria també per al veï barri de Fontsanta.

Un altre exemple d’espai malbaratat és l’ermita de Sant Miquel de Soternes, en el Carrer Casa de la Misericòrdia. Es pot vore en les fotos que la façana es troba en un estat de conservació lamentable.

És una ermita del segle XV (reformada en el XIX), que formava part de l’alqueria de Joanot Martorell. Un dels edificis de planta més antiga de la ciutat de València. Lloc ideal per ubicar un museu o espai cultural dedicat a l’autor del Tirant lo Blanc. L’ermita és ara propietat eclesial, però no s’utilitza per al culte des de fa dècades.

A més del mal aspecte de la façana de l’ermita, en la part de darrere (Plaça de Zumalacárregui) hi ha un solar amb brutícia, matolls i deixalles, que, ben urbanitzat, també podria formar part de l’espai cultural.

Finalment, presentem unes fotos de la vorera al costat de la font de l’Avinguda de Marconi. Les arrels dels arbres han alçat literalment el paviment, i la vegetació ix a la superfície. Es tracta d’una àmplia vorera destinada al passeig, molt freqüentada pels veïns, zona de pas per accedir a l’única escoleta infantil del barri i a una xicoteta zona de terrasses d’oci i esplai.

En COMPROMÍS volem millors barris en una ciutat millor. Una ciutat amable amb els seus veïns i visitants, una ciutat per a les persones… perquè les persones han de ser sempre el primer.

Xavier Pons Diez
(Col·lectiu d’Abastos de Compromís)